Història
El projecte de construcció de la Séquia Reial del Xúquer es va realitzar en diverses fases per anar subministrant reg als municipis que componen la Comunitat. En el cas de l’Alcúdia, en les últimes fases de la construcció, la Séquia Reial vorejava les terres baixes per un llit distint al conegut hui en dia.
En el terme de l’Alcúdia van existir dos artefactes moliners. El Molí de Montortal, el més antic, estava construït en el terme de l’antiga població de Montortal i rebia l’aigua per la séquia anguilera de Montortal. L’altre era el Molí Nou de l’Alcúdia que es situava a uns cinc-cents metres al sud de la població , junt a la Carretera Nacional i la via fèrria, a l’altura del pont sobre el barranc de Prada. Rebia l’aigua a través d’una derivació de la Séquia Vella d’Alzira.
Fins la meitat del segle XVIII apenes es regaven terres al marge esquerre de la Séquia Reial. El principal motiu era evitar l’amenaça que significava per al caixer del canal principal elevar el nivell del agua pera poder regar estes terres, ja que la major pressió augmentaria el perill de ruptures.
El projecte de construcció de la Séquia Reial del Xúquer es va realitzar en diverses fases per anar subministrant reg als municipis que componen la Comunitat. En el cas de l’Alcúdia, en les últimes fases de la construcció, la Séquia Reial vorejava les terres baixes per un llit distint al conegut hui en dia.
En el terme de L’Alcúdia existien alters que veien passar l’aigua de la Séquia Reial i no podien regar-se, ja que eren terres més altes que el nivell ordinari de la séquia. La primera actuació per tal de corregir estos problemes, va consistir en fer arribar l’aigua a les parcel·les més properes mitjançant taones. No obstant això, les taones tenien diverses limitacions, fonamentalment que la superfície que podia regar-se era escassa. Por este motiu, a mitjans del segle XVIII, alguna de les taones existents van començar a ser substituïdes per una sénia. Esta sénia requeria una inversió inicial gran, però tenia els avantatges que, una vegada construïda, el seu manteniment era molt menor i, a més, podia regar una superfície més extensa. Per tot això, diversos membres de l’oligarquia de l’Alcúdia van construir sénies a mitjans del segle XVIII com a procediment per a invertir beneficis comercials i revaloritzar terres de secà. Així Pedro Juan Madramany que acaparava el comerç de seda va construir una sénia de mitja grandària con la que va posar en reg 200 fanecades. Altra fase de construcció de sénies es va produir entre 1838 i 1842. En 1838, el batlle va concedir permís per a alçar les de Sant Antoni i Santa Bàrbara, que regarien 294 i 243 fanecades, amb la condició que la seua edificació fora controlada pel mestre d’obres de la Séquia Reial.
Les grans sénies, l’objectiu de les quals era regar una zona major i més llunyana de la séquia mare, es trencaven amb molta facilitat. La sénia de Santa Bàrbara va ser un exemple, ja que va acabar ser substituïda per un motor.
En l’actualitat, la roda de la sénia de Santa Bàrbara és un element monumental que embellix el paisatge urbà de l’Alcúdia.