El 1926 el ministre Rafael Benjumea va crear les Confederacions Sindicals Hidrogràfiques com un òrgan d’administració de les conques fluvials participat per tots els usuaris. En la conca del Xúquer, inicialment, no es plantejà la creació d’una institució de dites característiques. Tanmateix, Juan Reig, president de la Séquia Reial, sol·licità en 1932 al Ministeri d’Obres Públiques la creació de la institució confederal, per frenar les aspiracions de Fernando Portillo i per tal que els usuaris –regants i empreses hidroelèctriques- pogueren assumir i controlar la construcció i gestió dels embassaments de regulació a la conca del Xúquer.
El decret d’aprovació de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer veié la llum el novembre de 1934, precisament quan Ricardo Samper, exalcalde de València i antic advocat de la Séquia Reial, era president del govern republicà. Els regants valencians del Xúquer tingueren una representació majoritària en l’assemblea original de la Confederació, 30 delegats d’un total de 52, fins que el règim franquista reformà la institució per sotmetre-la a un rigid control estatal i tecnocràtic.