Història
La Séquia Reial del Xúquer és considerada com una de les més brillants obres d’enginyeria del segle XVIII.
La Séquia Reial del Xúquer és una de les institucions de regadiu més antigues d’Espanya. El seu origen, només 25 anys després de la creació del Regne de València, l’ha convertida en un signe d’identitat cultural de la Comunitat Valenciana.
El primer document que registra les obres de la Séquia Reial del Xúquer data de 1258. El rei Jaume I va ordenar la construcció d’un gran canal, la séquia Nova d’Alzira, per a posar en reg les terres situades en el marge esquerre del Xúquer. El seu objectiu era assegurar el territori conquistat i afavorir l’assentament d’una població fidel cristiana.
En el projecte inicial pretenia la construcció d’un canal de reg que distribuïra l’aigua des d’Antella fins a Almussafes. No obstant això, en el segle XIII només va arribar a materialitzar-se fins a Algemesí.
En esta primera fase es va ampliar i es va millorar l’Assut d’Antella, obra musulmana, per Ordre del rei Jaume I cap a l’any 1264. L’assut travessa obliquament el llit del riu Xúquer, les aigües del qual recull, i disposa d’unes comportes que impedeixen el pas de les aigües al Canal Principal en època de monda i neteja.
Des de l’inici del projecte de construcció de la Séquia Reial del Xúquer en temps de Jaume I ja es va pensar portar les aigües del Xúquer més enllà d’Algemesí fins a Catarroja i Albal però les guerres i sublevaciones, la mort del rei, el cabal insuficient en els estiajes del riu ,i la gran oposició dels regants tradicionals per temor a quedar-se sense aigua van ser les causes per les quals es va allargar el projecte.
Dos segles més tard, les forts i prolongades sequeres que van provocar la pèrdua de les collites de blat, van portar al rei Martí I a atorgar el Privilegi de València en 1404. Va autoritzar als senyors amb terres entre Algemesí i Albal a prolongar les séquies fins a Almussafes amb la condició de no perjudicar els regants del tram ja existent.
La normalització climàtica i la complexitat econòmica i organitzativa del projecte, va fer que no es fera ús del Privilegi fins al s.XVIII.
A mitjan segle XVIII, en el regnat de Carles III, el duc d’Hijar, senyor de Sollana, va aconseguir un acord amb la Séquia Reial per a prolongar el canal fins a les terres del seu senyoriu per a incrementar les seues rendes.
La prolongació de la Séquia Reial d’Alzira entre Algemesí i Albal, denominada Séquia del Projecte, així com les millores realitzades en el tram històric, fins a configurar el que coneixem com a Séquia Reial del Xúquer és considerera com una de les més brillants obres d’enginyeria del segle XVIII.
Acabades les obres, els regants es van oposar a la seua entrada en funcionament i el duc d’Hijar va fer ús del privilegi atorgat per Martín l’Humà en 1404 per a portar l’aigua del Xúquer a l’Horta de València i va obtindre el suport de la Corona interessada en l’arribada d’aigua a l’Albufera que llavors era propietat del monarca.
L’origen de l’Albufera de València està íntimament lligat les obres d’ampliació de la Séquia Reial del Xúquer.
L’origen de l’Albufera de València està íntimament lligat les obres d’ampliació de la Séquia Reial del Xúquer. Estes obres van permetre l’aportació d’aigua dolça a l’Albufera transformant un llac d’aigua salobre en un llac succint d’aigua dolça. La Séquia Reial del Xúquer ha aportat a l’Albufera al voltant de 350/Hm3/any des del segle XVIII fins a la segona meitat del segle XX convertint-ho en el llac d’aigua dolça que coneixem en l’actualitat. En l’actualitat el PHJ (Pla Hidrològic del Xúquer) de 2016 preveu utilitzar 30 Hm3/ any de la concessió d’aigües de la Séquia Reial del Xúquer per a cabals ecològics del Parc Natural de l’Albufera a mesura en què es vaja realitzant la modernització prevista dels seus regadius.
En 1932, amb Juan Reig, President de la Séquia Real, al capdavant, es va sol·licitar al Ministeri d’Obres Públiques la creació de la Confederació Sindical Hidrogràfica del Xúquer. En novembre de 1934 es va publicar el seu Decret d’aprovació.
En 1941, la iniciativa conjunta de més de 50.000 regants valencians i els usuaris industrials, hui dia integrats en Iberdrola, va permetre impulsar l’obra de l’Embassament d’Alarcón finançat al cent per cent per part dels integrants. Este fet marca una fita històrica i d’esta unió va nàixer la Unitat Sindical d’Usuaris del Xúquer (USUJ) amb la finalitat de defensar els interessos comuns i promoure altres iniciatives en el riu.
Obres de construcció de l’Embassament d’Alarcón
En 2001, USUJ i el Ministeri de Medi Ambient van signar el Conveni d’Alarcón on es va cedir l’ús d’esta emblemàtica obra al Ministeri amb caràcter indefinit garantint una reserva d’aigua en favor d’USUJ i assumint l’administració el compromís d’execució de les Obres de Modernització dels regadius integrats en USUJ. El Conveni d’Alarcón és un exemple de l’harmonització de tots els interessos dels usuaris de l’aigua per a fer una gestió pacífica i eficient de l’aigua en la Conca del Xúquer.
En l’any 2000 es va iniciar el procés de modernització de la Séquia Reial del Xúquer amb l’execució de la seua xarxa en Alta donant pas progresivamente al reg per degoteig.
El futur de la Séquia Reial del Xúquer passa per acabar este procés de modernització en el qual estem inmersos. L’actualització permanent als nous temps ha permés la permanència de la Institució al llarg de la seua història. Actualment treballem per a donar resposta als reptes del futur i continuar sent útils als nostres usuaris i a la societat valenciana.