La construcció d’un gran embassament per a la regulació del riu Xúquer és una idea que havia començat a forjarse a l’inici del segle XX, com una demanda dels regants valencians. L’elecció de l’emplaçament d’Alarcón fou una iniciativa del l’enginyer Fausto Elío, qui va redactar el primer avantprojecte el 1921.
Tanmateix, a l’inici de la década de 1930, l’empresari Fernando Portillo aconseguí la concessió per part de l’Estat de la construcció i gestió de l’embassament d’Alarcón . Aixó suposava deixar la regulació del riu en mans d’una empresa privada. La Séquia Reial s’oposà fermament a dita iniciativa i mobilitzà els regants valencians per fer front a la política de concessions i asegurar-se el control del riu pels usuaris.
Embassament d’Alarcón – Inauguració
Finalment, va ser iniciativa conjunta de més de 50.000 regants valencians, la que va permetre impulsar l’obra en 1941. El finançament corregué completament a càrrec dels usuaris, a diferència de la resta de grans obres hidràuliques executades al llarg del segle XX a Espanya. Un any després, en 1942, les entitats finançadores van constituir la Unidad Sindical de Usuarios del Júcar (USUJ) per a defendre els interessos comuns i promoure altres iniciatives en el riu.
Des de l’any 2001, mitjançant el Conveni d’Alarcón, signat entre el Ministeri de Medi Ambient i USUJ, s’efectua una gestió conjunta de tots els embassaments del Xúquer, que ha sigut ratificada per diverses sentències del Tribunal Suprem. El conveni va garantir l’ús de recursos extraordinaris en cas de sequera (254 hm3 entre 2006 i 2008) i va prioritzar la modernització dels regadius tradicionals del Xúquer.
Conveni d’Alarcón, any 2001