Història
Beniparrell confronta pel nord amb Albal, pel sud i l’est amb Silla i per l’oest amb Alcàsser. Té una superfície de reg de 174,77 fanecades.
El duc d’Híjar, senyor de Sollana (1741-1808), va ser la persona que va promoure, en el segle XVIII, les obres d’ampliació de la Séquia Real del Xúquer des d’Algemesí fins als límits de l’Albufera.
Entre 1788 i 1803 es va construir el braçal número 8 que donaria l’aigua a Beniparrell, el projecte del qual es va signar el 26 de setembre de 1788, estant oberts ja els braçals d’Alcàsser i Picassent
El dia 6 d’octubre de 1788, l’apoderat del Duc d’Híjar va aprovar la quantitat de 3.000 reials per a l’excavació de les obres. Per a la construcció del braçal núm. 8 es van haver de realitzar 4 sifons per a poder travessar el barranc de Picassent i la carretera, i, per a la bona distribució de l’aigua, executar 2 feses.
El braçal núm. 8 de Beniparrell es va dividir en 7 braçals secundaris per a ampliar la distribució de reg: Polió, Nou, Rivereta, Valeriano, Palacio-Pollancar, Maldeventre i de Dalt.
Per a completar el reg de tot terme, es va poder regar per 5 braçals secundaris més: 2 a través d’Alcàsser (Bochar i Horts), 2 a través d’Albal (Altes i Caldera) i 1 a través de Silla (Alter).
La despesa de l’obra va ser de 13.878 reials.
Esta construcció va afavorir l’augment del reg. En el Padró de 1851, Beniparrell regava 2.469 fanecades. En 1876, segons Joaquin Pérez de Rozas en els seus plànols parcel·laris de la Séquia Real del Xúquer, Beniparrell regava 3.823 fanecades. Durant el segle XX, segons la Geografia General del Regne de València, Beniparrell tenia, aproximadament, 416 hectàrees de terreny de secà i de regadiu on es collia fesols, creïlles, dacsa i cacau.
Entre 1940-1950, a causa de la sequera, es van construir 7 motors d’aigua viva: Polió, Santa Bàrbara, Martino, Pollancar, Montanyeta, Dels Horts i De l’Amo.