Història
L’aigua de la Séquia Reial del Xúquer arriba a Benimuslem pel Braçal d’Alzira –construït en el segle XIII- que travessa el terme d’oest a est. Des d’ell deriven, a mà esquerra la Séquia del Molló i la Séquia Mare del Poble. Esta, després de regar el Reialenc, trau una derivació, la Séquia de Quartons. A continuació, i a mà dreta, distribuix l‘aigua la Séquia de les Algoleges, que aboca els sobrants al riu junt a l’antic molí, i la Séquia de Moia, que rega el racó d’esta denominació. Després es troba, a mà esquerra, la Séquia de la Canaleta, que travessa por davall el poble i emergix en la Dula. Aigües avall i prop del molí, deriven a mà esquerra les séquies de Esparsa, que arriben fins el Teularet. Ixen també per l’esquerra la Séquia de Mulata, amb les seues derivacions de Pomar i la Llàntia; la Séquia del Guitarró, que rega Pujol i aboca els sobrants a Mulata, i el braçal del Rec Nou, que proporciona reg a Vistabella.
Esta espessa infraestructura hidràulica ha permés el reg de diferents tipus de cultius al llarg de la història. S’ha documentat, per exemple, en les següents fonts històriques:
En la descripció que fa Antonio José Cavanilles en la seua obra Observaciones sobre la historia natural, geográfica, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia de 1795, Benimuslem era un lugar de corto vecindario, con tan sólo 29 familias ocupadas en cultivar los campos en gran parte de arroz.
En la primera meitat de segle XIX s’aprecia una evolució en la tipologia del cultiu segons la descripció que fa Pascual Madoz en su Diccionario geográfico- Estadístico- Histórico de España y sus posesiones de Ultramar ”…el terreno llano y muy fértil, y comprende 100 hanegadas de secano; 1.200 de arrozar, y 1.000 de huerta con moreras, cuyas tierras se riegan con las aguas de la Acequia Real por medio de la llamada de Alcira, que toma origen de aquella, y entrando en el término al S. del pueblo llega muy inmediato a este, le abraza formando un arco, y antes de seguir hacia Alzira, da origen a 3 ramales que subdividiéndose en otros más pequeños, fertilizan todos los campos..”.
A principis del segle XX, en la descripció que es fa en la Geografía general del Reino de Valencia, desapareixen els antics arrossers, i se cultiven 2.000 fanecades de tarongers i 200 d’hortes demarcades en la seua major part amb velles moreres.
Actualment, Benimuslem disposa de 472 regants i compta amb una superfície de reg d’al voltant de 390 hectàrees –quasi 4.200 fanecades– de cultius entre els que destaquen els cítrics, amb 327 hectàrees, i el caqui, amb 60 hectàrees.