Història
La séquia Vella de Benifaió naix en el marge dret del Canal Principal. Transcorre 340 metres amb llit de 1,4 m.x1,2 m. fins a arribar al Molí Vell. Una vegada sobrepassat este molino, a 230 metres, es troba el partidor principal de la séquia que divideix la Vella de Benifaió en 2 séquies secundàries que recorren 550 metres, pràcticament en paral·lel, fins a arribar de nou a l’última zona de minat. Després de 250 metres ixen de nou a cel obert. Durant el seu recorregut passen al final d’Alginet on rega algunes parcel·les. A uns 1.830 metres d’este punt es troba un altre partidor important, el del Quinquiller, que proporciona cabals a esta séquia. Finalment recorre 1.170 metres més fins a abocar el cabal a la séquia del Azarbe. Les séquies terciàries que sorgixen de les secundàries acaben amb escolaments a la séquia del Azarbe.
La longitud de la Séquia Vella de Benifaió és d’uns 4.380 m. fins a arribar a la seua desembocadura a la séquia del *Azarbe.
La capacitat hidràulica estimada de la Séquia Vella de Benifaió és de 1.200 l/s..
En la obra de Antonio Josep Cavanilles Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reyno de Valencia, en 1740 Benifaió no tenia més de 130 veïns. En 1796 va augmentar a 260 habitants. Este augment de població obliga als homes abeneficiar altres camps, que posseixen en propietat o per arrendament i així cultiven part de les hortes de Almussafes, i molt arròs en el terme de Sollana… Reguen les seues belles hortes amb fonts anomenades de la Carrasca, Musa i Llegena… Els fruits són 1500 lliures de seda, 300 arroves d’oli, 100 de garrofes, 8700 cànters de vi, 350 cafissos de blat, 400 de dacsa, molta fruita i hortalissa.
Segons Pascual Madoz, en el Diccionario Geográfico –Estadístico-Histórico de España de 1846, existix un augment de población a 393 veïns i la descripció del terreny és vermellós bastant productiu, participant de secà i horta, plantant generalment de moreres, garrofes, oliveres, vinyes i alguns arbres fruiters.
A principis del siglo XX, segons Geografía General del Reino de Valencia, Benifaió té una població de 5.031 habitants, segons el cens oficial de 1910. Es crien tarongers, garrofes, vinyes i fruiters.
En l’actualitat els cultius predominants són el caqui, cítric, horta i arrossar de forma indirecta i amb una superfície de 598,53 hectàrees de superficie de reg.
Esta població es troba en el Segon Tram de la Séquia Reial del Xúquer, motiu pel qual les seues instal·lacions molineres es van edificar a partir de la data d’ampliació de la Séquia Reial (1780). Un dels primers molins construïts és l’anomenat Molí Vell o Gran de Benifaió, propietat del duc d’Híjar, edificat en 1781-1782 i que, en el seu moment, abastia tant a esta població como a la veïna Almussafes. Posteriorment arribaren a edificar-se fins a quatre molins en el terme municipal de Benifaió, concentránt-se les obras en els anys centrales del siglo XIX. Al citat Molí Vell s’afegiren aleshores els molins de Ferran, construït cap a 1855, el del Pilar o Cortés, cap a 1856; i el molino de Duart o del Cobrador, cap a 1860.
.