Història

La Séquia Real del Xúquer ja arribava en el s. XIII fins al terme d’Algemesí, encara que era en realitat la continuació d’esta i no un braç més com en l’actualitat. Així doncs, les terres del marge esquerre del riu Magre no van poder ser regades per la Séquia Real del Xúquer —o Séquia d’Alzira, que així es deia en aquell moment— fins a la construcció del Canut de Guadassuar en el s. XV.

Acequia de riego de Albalat de la Ribera

Fesa de Algemesi

La prolongació de la Séquia Real del Xúquer promoguda pel duc de Híjar va possibilitar l’expansió del reg en el terme d’Algemesí cap a zones que no s’havien regat mai. Este projecte es basava en un privilegi del rei Martí l’Humà de 1404 en el qual es concedia l’allargament de la séquia fins a Albal i Catarroja, en perjuí d’Algemesí i sense perjudicar a Alzira i als antics regants.

Els antics regants van demostrar el seu malestar —especialment els d’Algemesí perquè, pel fet de formar part del tram final, temien perdre els seus privilegis i els drets de l’aigua. A més, el duc de Híjar pretenia que els territoris del municipi d’Algemesí pagaren també la vintena part dels beneficis (el que es coneixia com o la Vintena).

En voler incloure alguns territoris d’Algemesí en el nou projecte, el que van fer primerament els seus habitants va ser constatar el dret que tenien a regar la partida de Pardines. I el malestar d’Algemesí es va materialitzar l’11 d’abril de 1768 amb la destrucció de la nova *fesa (el partidor del Duc): els veïns van aplanar i van terraplenar la nova séquia. Uns anys abans, entre 1760 i 1767, Algemesí, al costat de veïns d’Alzira i Guadassuar, van destruir les construccions realitzades sense tocar res de les *construídas per a Albalat i Pardines (perquè es consideraven dins de *laprimera secció). Amb això, Alzira i Algemesí van veure abolits els seus privilegis que els permetien nomenar acequieros i altres càrrecs de govern i administració de la Séquia Real.El record d’este succés persistix encara hui dia amb el nom d’una subpartida dins de la partida de Cotes —La Vintena—, a la qual es pretenia incloure dins d’aquella contribució.

Les terres del marge esquerre del riu Magre no van poder ser regades per la Séquia Real del Xúquer —o Séquia d’Alzira, que així es deia en aquell moment— fins a la construcció del Canut de Guadassuar en el s. XV.

Séquia del Rei i Séquia Real

La Séquia del Rei és el canal principal de la Séquia Real del Xúquer al seu pas per Algemesí i els seus actuals *fesas —les preses d’aigües que es fa per a donar eixida a séquies més xicotetes que, reguen el terme d’Algemesí, són:

  • Fesa de Fentina. Naix en el terme de Guadassuar, d’on partixen dos séquies: la *Fentina d’Algemesí i la *Fentina de Guadassuar. La *Fentina d’Algemesí es dividix en dos: la séquia dels Secans (o de *Orí) i la séquia dels En el mapa de Juan de Rojas de 1765, *Fentina és un *brazal de la séquia de *Orí.
  • Fesa Nova de la *Cadireta. Construïda en 1945. Esta aporta aigua a una séquia més antiga del mateix nom, que prenia les aigües de la de *Fentina.
    Séquia Real d’Algemesí. Apareix poc després de creuar el Canut dins del terme municipal de Guadassuar. Penetra en el terme d’Algemesí seguint aproximadament la direcció del riu Magre de *NW a se.
  • Fesa Nova de Cotes. Datada en 1945, va ser creada per a ajudar a la *Vella de Cotes, que naix de la Séquia Real d’Algemesí.
  • Fesa de Llac. Construïda en 1945. Rep este nom per Joan *Lago *Morell, que era vocal de la primera secció de la Séquia Real del Xúquer quan es va construir.
  • Fesa de *Brugada. El nom prové de Federico *Brugada Rubio, que va obtindre una concessió en 1867 per a obrir una nova *fesa. En l’actualitat, per les obres de l’AVE, Sollana té una fesa nova i la séquia de *Brugada utilitza la fesa vella de Sollana.
  • Fesa de Sollana. Una iniciativa del duc de *Híjar per al cultiu de l’arròs que va començar a construir-se a mediats s. XVIII.
  • Fesa de *Tarango i Pardines. Naix en el terme d’Alginet. També anomenada *Vintena, per la vintena part dels beneficis que volia fer-los pagar el duc de *Híjar per prendre aigua de la prolongació de la Séquia Real del Xúquer (Séquia del Projecte).

Séquia Real d’Algemesí

Per part seua, la Séquia Real d’Algemesí rega el 60% del total del terme (27.400 fanecades). Al principi no rega directament, sinó per mitjà de *brazales, a excepció d’unes poques parcel·les situades en la partida de la *Foia. Esta séquia en travessar el poble, després dels Cases d’Agulló, passa a nomenar-se Séquia Real Comuna.

D’este canal naixen perpendicularment tots els brazales:

  • Fesa Vella de Cotes. Naix en un colze de la Séquia Real d’Algemesí, en la partida de la Foia.
  • Fesa del Teularet. Es diu així per l’existència d’un *tejar prop del naixement. Esta dona aigua a la del Rollet de Flor.
  • Séquia del *Rollet de Flor. Rega part de les partides de la *Foia, *Xara i Cotes.
  • Brazal de la Foia. Comença poc abans del molí de *Pinyana. Esta séquia cuidava els terrenys dels Marjaletes.
  • Séquia del Diumenge. El nom procedix del mateix dia en què antigament tenia assignat el reg (diumenge), segons el reg a tanda; rega les partides de Xara i L’ Arranca en el costat del Molí Nou. La séquia del Carrascalet arranca d’esta séquia al nord del nou assecador de la Cooperativa Agrícola, i aboca les aigües sobrants a la séquia del Vedat Nou, prop del cementeri de San Onofre.
  • Séquia del Vedat Nou. El nom de la séquia fa referència a les terres delimitades per a l’arròs. Abans naixia de la séquia del Peral, prop del molí de Penadés, com també el feia la desapareguda séquia dels Portelles, a la cantonada de l’ermita de Sant Roque. La séquia dels Portelles es partia en dos: un braç mantenia el nom i l’altre adoptava la de l’antiga séquia del *Divendres.
  • Séquia Real Comuna d’Algemesí. La Séquia Real d’Algemesí ix del poble pel barri dels Parres, més conegut hui dia com dels Cassets d’Agulló, i rep el nom de Comuna. En la parada de Forata es partix en dos: la Séquia Real Catorzena i la Séquia Real Androna.

Séquies de la marjal

El que coneixem com a séquies de la marjal les formen les escorrenties de les séquies de l’horta. Algunes comencen en ullals i naixements d’aigua, com la séquia del Cardenal; però les séquies més importants són la Séquia Mare, la Séquia Vella, la Séquia Nova i la Séquia del Barranc o barranc dels Algadins.

  • Séquia Mare. És la séquia principal de les quals reguen la marjal. Naix en la subpartida del Barranquet de Cotes, prop del Cementeri Nou, on acaben les séquies de Cotes i la Rollet de Flor.
  • Séquia Vella. Naix en el pont de Sant Vicent, just quan la Séquia Mare es dividix en la Séquia Mare Vella i la Séquia Nova.
Regants

Selecciona idioma:

VALENCIANO ESPAÑOL