Historia

La séquia d’Alcàsser rega, en l’actualitat, una superfície de 113,15 fanecades, i compta amb un total aproximat de 280 regants.

La nostra Séquia recorre aproximadament 4 Km pel terme d’Alcàsser i desaigua en la veïna població d’Albal pel camí de Santa Ana.

Cavanilles en la seua obra Observaciones sobre la historia natural, geográfica, agricultura, población y frutos del reyno de Valencia…

“Algo mayor es la población de Alcáser, separada de Albal por más de media hora de llanuras, al, algunas areniscas, y la mayor parte de marga arcillosa. Fue antiguamente Alcáser una casa de campo llamada la Alquería de Alcáser, de cuyos débiles principios se formó el pueblo, y se aumentaron los vecinos hasta 200… Esto se debe atribuir a la aplicación que los naturales tienen al trabajo, a la fertilidad del suelo que cultivan y a las aguas que les vienen de las fuentes de Niñerola”.

Acequia de riego de Albalat de la Ribera

Aproximadament en l’any 1788 van començar les de ampliació obres de la Séquia Reial del Xúquer, i es va obrir el sèptim braçal, nomenat d’Alcàsser. Estes obres van ser iniciades pel Sr. Rosillo i es van finalitzar en l’any 1790.

Aproximadament en l’any 1788 van començar les de ampliació  obres de la Séquia Reial del Xúquer, i es va obrir el sèptim braçal, nomenat d’Alcàsser. Estes obres van ser iniciades pel Sr. Rosillo i es van finalitzar en l’any 1790. Amb l’arribada de l’aigua de la Séquia Reial del Xúquer, el paisatge agrari va canviar de secà a terres de regadiu.

Durant el segle XX el tipus de cultiu predominant va ser el taronger i va ser a causa de les aigües de la Séquia Reial del Xúquer, així com dels pous de reg que tenien instal·lades bombes hidràuliques mogudes por motors elèctrics.

Els primers projectes de perforació de pous d’aigua se van sol·licitar a Diputació Provincial pel mestre d’obres Bernat Mari Escrig, en les partides de la Bassa i l’Alter on es van perforar els primers motors per a regar terres del terme.

Altres pous que es van instal·lar en el terme. Per exemple, en la partida l’Horteta, es va instal·lar el “Pou de Sant Vicente Ferrer”, situat junt al barranc i conegut popularment com a “Motoret”.

En la dècada de 1980 es van modernitzar pràcticament tots els braçals, molts d’ells d’obra/ciment, etc., el que ha provocat un estalvi d’aigua, un millor servei per al comuner, major rapissa en realitzar les tandes de reg, i l’evitació de pèrdues d’aigua, etc.

Cal recalcar també que en la dècada de 1990 i degut a la industrialització, ens vam veure immersos en diverses expropiacions per l’ampliació de polígons industrials, el que va provocar uns ingressos recaptadors extraordinaris tant per a la nostra Junta Local com per a la Junta de Govern.

Per últim, en l’any 2014, con la celebració del 750 Aniversari de la Séquia Reial del Xúquer, la nostra població, dins del programa d’actes, va realitzar diverses conferències, però cal recalcar una al nostre recordat En Vicente Marí Hernández, que va ser President de la Junta de Govern de la Séquia Reial del Xúquer des de 1940 fins a 1962, i que també es va regalar una placa commemorativa i que està col·locada en el carrer dedicat a la seua persona que te en la actualitat en el nostre poble d’Alcàsser.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
Regants

Selecciona idioma:

VALENCIANO ESPAÑOL