Historia

La Séquia Real del Xúquer fa un recorregut de 5 km dins del terme d’Albal des dels límits d’Alcàsser, regant les històriques partides dels  Altes, Fons,  Canalis, Carrascal, la Foia, Santa Ana, la Torre, Blanc, Balaguera, Cahuets, Campot i la Marjal.

La prolongació de la Séquia Real del Xúquer a Albal va tindre lloc entre els anys de 1818-1819 davant les dificultats econòmiques de la casa ducal de *Híjar. Fins llavors, les aigües van arribar a les terres d’Alcàsser i es van quedar a les portes d’Albal. Els agricultors d’Albal no es van resignar i el 20 de novembre de 1815 van presentar al duc de *Híjar una memòria demanant la prolongació de la Séquia Real del Xúquer fins a Albal. Després d’anys de negociacions, els agricultors d’Albal van acordar amb el Duc de *Híjar assumir els costos de la construcció de la séquia a canvi de rebre el dret a l’aigua de reg. Les obres van començar el 14 de setembre de 1818 i van finalitzar el 24 d’abril de 1819. Es van invertir 31.920 reals, per tant, cal dir que Albal va ser l’únic poble de la Séquia Real del Xúquer que va avançar els diners per a sufragar la prolongació de la séquia al seu terme.

Acequia de riego de Albalat de la Ribera

La concessió oficial de les aigües de reg als agricultors d’Albal es va realitzar mitjançant un contracte signat amb el duc de Híjar el 27 de març de 1819, sent alcalde d’Albal i depositari de les obres Sr. Carlos Vila.

Aquest projecte es dividia en 4 parts principals:

-Construcció d’un tram cobert pel barranc de Picassent i d’un minat en els límits dels termes d’Alcàsser i Albal.

-Excavació i obertura del canal principal pel terme d’Albal.

-Construcció de les fesas per a distribuir l’aigua pels brazales de reg.

-Construcció de ponts de rajola per a l’accés als camps i camins.

La concessió oficial de les aigües de reg als agricultors d’Albal es va realitzar mitjançant un contracte signat amb el duc de Híjar el 27 de març de 1819, sent alcalde d’Albal i depositari de les obres Sr. Carlos Vila. Es va concretar el reg inicialment per a 1.200 fanecades.

Aquest projecte va afavorir l’augment de cultius. En 1845 hi havia 3.070 fanecades regables a Albal i en 1903 va augmentar a 4.579 fanecades.

Durant el segle XX es van consolidar a Albal els cultius d’horta i arròs en la marjal al voltant de l’Albufera amb aigües de la Séquia Real del Xúquer.

El paisatge agrari va canviar a partir dels anys 50 amb els cítrics creixent fins a convertir-se en el major sector de l’agricultura d’Albal.

En els últims 30 anys l’espai agrari ha disminuït considerablement a Albal a causa del creixement urbanístic, industrial i de carreteres.

En 2015 a Albal es reguen 2.560 fanecades del terme, de les quals 1.948 fanecades són d’horta i 612 fanecades d’arròs, agrupant 559 regants efectius

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies
Regants

Selecciona idioma:

VALENCIANO ESPAÑOL